1. |
Venint del nord
05:00
|
|||
Agafant força baixant del Canigó
Trobaràs peluts a les roques
Com tamarius resistint la gropada
Sentiments més morts que vius
Quan tu xiules la gent busca redós
Quan tu parles tothom sent el teu nom
Quan tu crides es gelen les emocions
Esventa, lacera, clivella
Com un ferrer
Forja els nostres caràcters
Tempera els nostres cors
Enalteix els nostres ànims
T'esperem amb aires nous
Quan tu xiules la gent busca redós
Quan tu parles tothom sent el teu nom
Quan tu crides es gelen les emocions
Esventa, lacera, clivella
Fueteja la pell amb ràbia
vent gèlid que talla la cara
Es cala fins al moll de l'ós
Bufes amb virulència... venint del nord
Venim d'on bufes amb més ganes
Venint del nord
Aquesta terra és nostra casa
Nosaltres venim del nord
Som fills del palau del vent
Venint del nord
Venim d'on bufes amb més ganes
Venint del nord
|
||||
2. |
Carnestoltes
03:01
|
|||
Texans esparracats, botes gastades
Tatuat fins les orelles, ple d'arracades
O anar ben clenxinat, robes de marca
Perquè tanta ignorància?
Perquè tanta disfressa?
Si es vesteixen de seda,
Els monos, monos queden
Caballera rapada, cervell ensinistrat
Pentinat despentinat, perilla abstracta
Els pantalons cagats, jerseis ben amples
Moda sofisticada, revistes de tendències
Perquè tanta ignorància?
Perquè tanta disfressa?
Si es vesteixen de seda,
Els monos, monos queden
Benvingut al carnestoltes de la societat
Només no porta disfressa qui vagi despullat
Diuen que la imatge val més que mil paraules
però això no significa que sigui veritat
|
||||
3. |
Ki
04:06
|
|||
Qui ens fa perdre la identitat
Qui reinventa la història
Qui intoxica la veritat
Qui amb mentides es va atacant
Qui amb falsa informació crea una nova corrent d'opinió
Qui reventa tota dignitat
Qui explota la humanitat
Qui acusa la immigració
Qui s'aprofita de la seva suor
Qui la pobresa va escampant grans fortunes sorgiran
Qui... fins quan
Qui... fins quan
Qui... fins quan
Qui... fins quan
Qui perverteix la honestedat
Qui evita tota responsabilitat
Qui vol negar la realitat
Qui encén la indignació
Qui utilitza la repressió impartint un règim de terror
Qui amb el foc ens va cremant
Qui amb l'odi ens va exaltant
Qui utilitza la fustració
Qui provoca la nostra crispació
Qui amb l'espurna de la por revifa rancúnies i dolor
Qui... fins quan
Qui... fins quan
Qui... fins quan
Qui... fins quan
No volem ser ningú soldat
Però no ens quedarem de braços plegats
Manifestant indignació
Per qui ha provocat això
Qui amb violència busca tenir raó
Qui amb les armes diu que no
Qui amb supèrbia ens ignorarà
Qui ens nega la seva mà
Per lluitar cal decidir de quin costat s'està
Qui... fins quan
Qui... fins quan
Qui... fins quan
Qui... fins quan
|
||||
4. |
Amb una mà a cada ou
03:19
|
|||
Quan recordo amb nostàlgia els temps de l’institut
Em donc compte que hi ha un hàbit
Que sempre he mantingut
I a l’hora dels exàmens o de fer algun treball
Com qui no fa la cosa ho afrontava igual...
Amb una mà a cada ou
Sempre que surto de casa vaig amb “lo” posat
Si vaig a comprar el diari o al país basc
No faig servir motxilla, de maletes ni en tinc
Tant li fa allà on vagi
Doncs sempre arribo a destí...
Amb una mà a cada ou
Hi ha qui diu que em prenc les coses
Amb poca serietat
Quines ganes preocupar-se
mentre es vagi endavant
I a l’hora del judici,
Sigui o no el final
Si em busquen i em troben estaré esperant...
Amb una mà a cada ou
|
||||
5. |
Aspre
03:56
|
|||
Com que fa poc que em coneixes, t’haig d’avisar
Ma mare diu nena, que va parir un card
Aspre com una llimona que encara ha de madurar
Sóc com un avi vell, tot el dia rondinant
Pels matins nena, tinc molt mal despertar
Prenc alls crus i guindilles per esmorzar
Tinc el caràcter com paper de vidre sense estrenar
I al tacte soc rústic com la llana sense cardar
Si em preguntes nena per què sempre et miro malament
Et diré des que et conec tots el dies són dolents
Sóc naturista i en pilotes vaig a esquiar
Dormo amb la finestra oberta a l’hivern de pèl a pèl
I em trec la barba sense espuma d’afaitar
I els pèls del nas me’ls arranco amb pinces
Si després d’això encara vols continuar
Molt em penso nena que t’ho hauràs de fer mirar
Doncs sóc un crostó dur de rossegar
I si se’m mor el canari no em penso posar a plorar
Si em preguntes nena per què
No sóc més simpàtic et diré
Que al meu diccionari
hi surt “que et bombin”, no hi diu res més
|
||||
6. |
Caries
03:42
|
|||
Càries de la societat, molestant com sempre
No volem ser esmalt blanc, no volem comprendre
Als idearis imperants ens hem de sotmetre
Els dentistes governants ferros ens posaran
Furóncol pelut que no et deixa viure
Sarro tossut que no vol rendir-se
Morena rabiüda que no et deixa riure
Càries de la societat, això no pot sorprendre
Corcant els queixals sans, cars ens pensem vendre
Sentirem els ideals, ens hauran d’entendre
Continuarem protestant, no ens podran convèncer
|
||||
7. |
Temps de guerra
03:49
|
|||
Una ullada al camp de batalla
Gent sota la pluja dels morters
Destrossats per trossos de metralla
Dormen al final el somni etern
Demostració de força o atac preventiu
Tant és si sempre rep la població civil
Error involuntari o danys col·laterals
Tant és com ho anomenin doncs això és assassinat
Milers de ciutats son devastades
Pels míssils o el foc dels bombarders
Milers de persones massacrades
Sota un punt de vista indiferent
Demostració de força o atac preventiu
Tant és si sempre rep la població civil
Error involuntari o danys col·laterals
Tant és com ho anomenin doncs això és assassinat
|
||||
8. |
Invasió
03:41
|
|||
Retornes al lloc que et va veure créixer
En el cel mal averany de bufarades negres
Descomposició i mort es respiren en el aire
Les aus carronyaires fa hores que les han notades
Desolació, caos i destrucció
Els voltors en cercles t’assenyalen la desgràcia
La brisa del mar transporta l’olor a carn cremada
Cossos mutilats a peu de carretera
Cadàvers fumejants en pires funeràries
Desolació, caos i destrucció
Anys de lluita clandestina des de les muntanyes
Han fet de tu l’ànima més buscada
Amb tortura a tu, era a qui buscaven
I per tu els teus mortalment callaren
La resistència armada té la seva altra cara
Les tropes ocupants practiquen la terra cremada
Per la sang vessada dels inocents
Ulls per ull i dents per dent
|
||||
9. |
L'últim home viu
03:26
|
|
||
Vaguen sense pena ni glòria
Una estirp d’ànimes mortes
La malnascuda humanitat
En els pastorets són el ramat
Tot esperant l’oblit deambulen sense rostre
Homes que ha no troben
Ni la seva pròpia ombra
No hi ha res que els faci bullir la sang
Ni que els donin pel darrere ni pel davant
Eterna nit de tots sants
Morts en vida que no en sortiran
Carcasses buides, dèbils humans
El purgatori per sempre patiran
És l’evolució ovina
Perquè en realitat
Qui rep en una galta i posa l’altre
És un xai de veritat
|
||||
10. |
La nit del llop
04:04
|
|||
Ombres furtives, udols punyents
Fresses en la floresta
La lluna plena, set de sang
Olor de carn humana
No, no és cap malson
Ha arribat l’hora de la bèstia
Quan pren el control
Les emocions desapareixen
La llum de la lluna il·lumina la carnisseria
Crits i gemecs s’alcen al cel
Invocant déus
Demanant misericòrdia inutilment
La nit del llop
|
La Banda de l'Agonia L'Escala, Spain
Banda de Rock Cru de l'Alt Empordà (Catalunya)
Streaming and Download help
If you like La Banda de l'Agonia, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp